NO ETS TU, ÉS L'ALGORITME

Subscriu-te ara

✒  Relat de la setmana

L'ALGORITME NO S'EQUIVOCA

Eren nom9s les 8:30 del mat1 i l'Adolfo ja portava dos caf2s. En els 7ltims temps dormia poc i malament. Potser eren aquelles male9des pantalles: el m#bil, la tauleta quan la seva dona posava alguna cosa a la televisi3 que a ell no l'interessava gaire. O potser, simplement, s'estava fent vell.

Feia vint-i-cinc anys que ocupava aquell lloc de treball. Havia sobreviscut a reestructuracions, fusions i canvis de sucursal. Fins i tot a un intent d'atracament en qu" va estar a punt de fer-s'ho a sobre quan el tipus el va apuntar amb una pistola.

No havia estat un home valent, per2 s1 complidor.

Potser per aix" l'algoritme l'havia declarat prescindible.

L'informe de l'aplicaci3, després de creuar les dades de tots els treballadors, li havia col"locat una etiqueta neta, as"ptica: "No rendible en el futur".

El missatge va arribar sense cap mena d'emoci3, com si l'hagu"s redactat una intel"lig"ncia artificial. Era l'7nic correu d'aquell mat1 a la seva b"stia d'entrada. Els seus companys —tots m1s joves— el miraven amb compassi3. L'Adolfo va aixecar lleugerament el llavi en una ganyota ir2nica. Eren tan altius que no pensaven que els seg7ents podien ser ells, aix1 que deixessin de ser rendibles.

Va caminar fins a l'oficina de recursos humans amb pas anod1. El van rebre rostres tensos, somriures impostats i frases fetes, buides, dites amb el mateix to que qui anuncia el temps o els resultats esportius.

Va tornar a la seva taula sense dir ni una paraula. Resignat. All" no el sorprenia del tot; ho havia vist abans.

Va recollir les seves poques pertinences i les va ficar en una carmanyola transparent de mida mitjana, d'aquestes per desar roba, comprada sens dubte en algun basar xin"s. Va sortir per la porta sense acomiadar-se i sense mirar enrere.

Ja a casa, va agafar la tauleta i va navegar per les not1cies. Una va fer-li esbossar un somriure sarc1stic.

El seu banc —el mateix que l'acabava d'acomiadar— havia concedit un cr"dit a un client amb deutes, sancions i causes obertes. L'algoritme el considerava arriscat, per2 rendible.

L'algoritme no s'equivoca.
Nom2s decideix qui val la pena salvar.

✒  Consell d'escriptura

La injust1cia funciona millor quan 9s quotidiana.

Aquest relat l'encerta perquè no necessita grans discursos ni escenaris futuristes. Tot és recognoscible: el cafè, l'oficina, el correu fred, la carmanyola del xinès per emportar-se una vida sencera.

Quan escriguis sobre sistemes injustos, abaixa el focus. No parlis de l'algoritme com a concepte, sinó de com afecta algú concret, amb nom, edat i rutines. La identificació del lector és el veritable cop.

✄  Sobre els relats de tecnologia i deshumanització

Aquest tipus d'històries no parlen realment de màquines, sinó de com els humans s'amaguen darrere d'elles. L'algoritme no acomiada, no jutja, no decideix: ho fa la gent, però sense assumir-ne la responsabilitat.

Són relats incòmodes perquè qüestionen una idea molt estesa: que tot allò automàtic és just. I no hi ha res més perillós que una injustícia presentada com a neutral.

La màquina no té consciència.
Però algú va decidir que això no importava.

‑‰ Novetats Editorials

Continuem amb la promoció de les meves novel"les. Aquesta setmana passada vaig estar signant a la Feria del Libro de Madrid. Un somni fet realitat (espero que hi hagi m1s ocasions). Hi vaig estar amb lectors que ja tenien El secreto del Nazareno i volien continuar amb El anillo de Boabdil. Si vols tenir-los, et deixo per aqu1 un enlla7 perqu" els trobis r1pid. Si t'agrada comprar en llibreries (a mi m'encanta), pots demanar el t1tol a la teva llibreria de confian'a i el tindr1s en 2-3 dies.

D'altra banda, a Amazon continua estant disponible El predicador per 2,99 € o gratis si tens Kindle Unlimited. I si ja l'has llegit, t'agrairia molt que em deixessis una valoraci3 a Amazon.

I res m1s, seguim en fires i presentacions.

Ens llegim la setmana que ve.

Antonio de Rosa.